mercredi 29 août 2018

Quand se parlabo lengodouciô en Lengodò

Abons que lis occitans impausèssou lour espanhoc i avio uno lingo d'oc en Lengodò també. Aquéssi tros de foutraus l'aun tuado.

Vaqui un pouème d'Augier Galhard, de Rabastens en Albigés (dien lou Tar). Lou sounabou per escai  lou roudier de Rabastens puèi que fabricabo de rodos de charre.

A l'epoco on poudio s'entendre en Auvirnhats e Lengodoucians, mas lis occitans nous entendou ji e nàutri lis entendan pas cap.


I fo de remoustranço i souldats mas guil mème participè plô activomen ei guerros de religious del coustat proutestant.

Tant i o, èro un grond pouèto :



             REMOUSTRANSO

Als souldats del mal que fan à la guerro e del mal qu’els y endurou, et que cal oubei al Rey.

Abets visto, souldats, aquelo demoustranso
Que tantost èy trameso al noble rey de Franso,
Que parlo quauque pauc countro tous lous souldats
Et countro touts aquels que vous an coumandats !
Mas ieu vous asseguri et vous podi proumetre
Que lou dèime del mal ieu n’ey pas voulgut metre :
Per so qu’al noble rey, coumo lou mounde sap,
Ieu nou vouldrio jamai douna ly mal de cap ;
Mas countat soulamen ly n’ey uno partido,
Ly disen qu’à la guerro on ten mayssanto vido,
Et qu’on lou prègo fort de nous douna la pax :

So que’l boun rey a fach, per tal que vous, souldats,
Nou fascats pus de guerro en soun rialme de Franso,
Mas qu’el vol que viscats touts en asseguranso.
Aytal darrieyromen s’acourdèc à Coutras :

Vibets dounc autromen que n’abets d’aici entras,
O autromen, souldats, el vous cal touts entendre
Que lou rey peys aprèp enten de s’en fa crendre ;
Car gens de be m’an dich que pus el n’enten gez
Qu’on mange ses paga la poulo sul pagez.

Et d’autro part el a facho fa uno crido
Que cap pus de souldat, à peno de la vido,
Sio papisto, s’enten, o de la religiou,
N’agio pus à leba cap de countribuciou.

Cresets lou dounc, souldats, quittats aquelo guerro
Qu’a tantis fa trayna lou ventre per la terro.
Fasets dounc so qu’el vol ; car la sio Majestat
Enten que cadun sio remez en soun estat.

Se la pax es gardado, aytal coumo l’on penso,
N’agiats poun pensamen de gagnia la despenso,
Et viourets, segoun Diou, pus hounourablomen ;
Car à la guerro on viou fort miserablomen.

La vido del bestial es bel-cop pus hurouso
Que n’es la del souldat am sa bèlo arcabouso ;
Car lou bestial repauso al-mens touto la nèch,
Et vous autres, quand cal que vous metets al lèch,

Vous cal ana fica dessus qualque murailho,
Que vous countentariats d’uno pauco de pailho
Per metre joust lou cap, que nou n’abets bouci,
Que souben d’uno peyro el vous cal fa couyssi ;

Et quand deuriats dourmi vous cal fa sentinèlo;
Amai quasi toutjour vous cal èstre en cerbèlo
Afi d’èstre tout prèst, per tal d’ana ’l coumbat
Quand la troumpeto souno, o se’l tambouri bat
L’alarmo per ana escala la murailho,
O s’el souno à l’assaut o per douna batailho.
Se la troumpeto souno, o vostre tambouri,
Vous cal ana pertout quand vous deuriatz mouri ;

Car, tout incountinen qu’abets preso la mostro,
Vous autres èts soujets, la vido n’es pus vostro.
Et per sèt frans lou mes, souben voulgats o nou,
Vous cal ana debant la gòrgio d’un canou,
Amai à la mercez de milo arcabouzados,
Quand cal ana douna assaut o escalados,
Et se’l desastre vol que l’on sio repoussat,
Lous paures souldats morts emplissou lou foussat,
Et lous autres blassats per cos et per las queyssos
O roto qualque cambo o quelque bras, e peyssos 
Lour cal pourta uno crosso o dos per un lounc tens,
Et d’à vegados sou per toutjour impoutens ;
Que se n’an de mouyens o qualque boun amic
Lour cal debant las gens fa lou mièch crucific.

Dejoust lou cèl n’a poun vido tant mal-hurouso
Coumo la del souldat, ni de pus dangeyrouso.
Encaros vous fachats, se pot èstre, belèu,
Et disets que la pax es vengudo trop lèu ?

Vous autres mounstrats be que lou diables vous meno,
Car lou Rey fa la pax per vous tira de peno,
Per tal que dourmiscats ses crento en vostre lièch ;
Recounoyssets lou dounc quan fa vostre proufièch !
Cresets-lou : laissats touts la guerro mal-hurouso,
Fasets touts coumo mi, vendets vostro arcabouso.
Ieu souy estat souldat, mas aros nou souy ges,
Per so que nous fasian trop de mal sul pagés.

En loc de douna argen quand lour be l’on mangiabo
Calio qu’els nou brallèssou, o be l’on lous pengiabo :
Per acò l’arcabouzo amai lous fournimens,
Vendèri per croumpa un jour de ferramens.

Ieu voli tourna fa, coumo fasio, carretos :
Ieu souy trop las d’aussi tambouris et troumpetos ;
Ieu souy las de vesé tantis de brullamens
Amai d’aussi parla de tant de violamens :

Ieu souy las de vesé tantos persounos mortos
Et veyre fa de mal de mai de milo sortos.
So que fort pla bastit abiou nostres augiols,
L’on vech aros brulla à qualques fats et fols.
Encaros que la guerro un autre cop rebengo,
S’ieu y vau jamai pus qu’on me coupe la lengo.

A la guerro jamai non voli pus tourna,
Jamai al grat de touts on nou sap camina.
Quand ieu èro en renc, disiou : Marcho la tèsto !
Et tout incontinen : Halto, souldats, arrèsto !
Peys cridabou : Lonc-bois ! Quant et quant : Sarrez-vous !
Vous vesiats be, souldats, qu’on se risio de vous ?

Et nous autres toutjour gagnaben la victorio,
Et peyssos un tout soul ne pourtavo la glorio,
Encaros qu’el n’y fous ; car el me soubé pla
Qu’un jour nous uno vilo anéren escala,
Que lou que nous menabo èro lèn de la vilo,
Quand nous daben dedins, à de passes dous milo ;
Amai peys se vantèc qu’el abio pres lou fort,
Et de nostre butin el nous fèc un grand tort.

Talo fayssoun de fa ieu troubabo fachouso
Que per acò ieu ey vendudo l’arcabouso,
Perso que lous butins n’èrou pla despartits.
Toutjour lous gràndis cos deborou lous petits :

Et d’autro part, souldats, lou noble rey ourdouno
Que tout viscan en pax, et pèys el nous perdouno
Tout lou mal qu’abèn fach, coumo toutis vesèn.
Sèn pas nous de poultrouns, se touts nou lou cresèn ?

Per acò quiten dounc armos e gibelinos,
Nou fascan pus la guerro à las pauros galinos ;
Nou fascan pus leba las gens aytal la nèch.
Souben touts englagiats lous tiraben del lèch
Car ieu tout englagiat lou gipou me causabo,
Et las caussos vestio, que de l’englatgiamen
Ieu nou me sabio pas vesti l’acoutromen.

Ieu ey vistes de fats en moun tens mai de trento
Que disiou que jamai n’aguèrou cap de crento ;
Mas elis n’an pas dounc à la palmo jougat 
Ni mai cap de mousquet n’an am lous dets moucat ?

A la palmo, coumbé qu’on agio boun couratge
On a crentou toutjour desl èls ou del visatge ;
Et se voulets mouca un mousquet am lous dets
Toutjour vous aurets paur que nou vous escaudets.
Et toutis lous qu’an dich que n’an pas jamai crento
An cagat dous cent cox o cent, que ieu nou mento,
Dins las caussos de paur, et volou dire aici
Que jamai elis paur n’an agudo bouci !

Mas elis an mentit, car l’on nou sap gindarmo
Qu’el nou tremble de paur quand on souno l’alarmo.
Per acò m’es tout u, ieu lous laissi vanta ;
Tout es, souldats, que’l rey el nous cal countenta,
Que nous viscan en pax aytal coumo coumando,
Lou boun rey autro causo à nous el nou demando :
Fasen dounc so qu’el vol, et ieu li vau manda
Qu’el nous perdoune touts, qu’on se vol esmenda.


Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire